[...] Així, tot i la universalitat del tema, la veu poètica de
"Dunkelwort" és molt singular, sobretot, per la relació que s'estableix
entre la paraula i el llenguatge físic i matemàtic, però també per la
visió de la vida i de la mort, i del mateix món. D'altra banda,
personalment, sempre he concebut la poesia com a emoció cal que
l'entreteixit de paraules em remogui profundament per dins, connecti amb
quelcom interior que potser és indefinible o indescriptible.
"Dunkelwort" extreu aquesta emocionalitat de l'oralitat i de la
musicalitat inherent a les paraules que s'aguditza per la impotència, el
dolor i la melancolia que hi ha present en els poemes. Dit d'una altra
manera, el poeta és capaç d'extreure bellesa del dolor o de fer bell el
dolor. Es tracta d'una poesia molt sensorial: uns poemes que es veuen,
s'escolten, es respiren i es palpen enmig d'un gran silenci. - Marta
Vilardaga