La poesia dels trobadors va ser concebuda com paraula viva, efimerament
cristal-litzada en la performance davant una elit d'entesos. Aquesta
interseccio de paraula, musica i cos, i la recepcio, oral i escrita, de
la literatura trobadoresca configuren el marc conceptual en que
s'inscriu aquest llibre. La relacio entre vocalitat i escriptura en
etapes que no han deixat petja manuscrita, aixi com les transformacions
a que van donar lloc la lectura, la hibridacio de generes, o els nous
circuits geografics i socioculturals que van assimilar la lirica de cort
occitana, son alguns dels temes que s'hi aborden. A traves d'una serie
de cales estrategiques, el volum reuneix treballs diversos: alguns, de
tall filologic, indaguen les fonts i el sentit de textos connectats a la
tradicio lirica occitana; d'altres, de caire mes interdisciplinari,
exploren el significat del llegat trobadoresc endinsant-se en terrenys
tan diferents com les ciencies cognitives o la creacio operistica
contemporania.